Un jorn vindrà           

Rodonorsinvictes

El 2010 la companyia rodonorsinvictes ens vam proposar de divulgar el més gran poeta valencià des d’Ausiàs March. Naixen així una dotzena de recitals amb textos d’Estellés. Passen anys, dies i ens engresquem amb d’altres autors igual d’apassionants: Fuster, Margarit o Gil de Biedma.

Aquest 2024, centenari del naixement del burjassoter universal, tornem als orígens, a la font, a la clau que obri tots els panys.

Estellés ha marcat la literatura del País Valencià, a ell li devem, plagiant  Yves Bonnefoy, un ací que respira i expira en un altre lloc, una medusa amb les dimensions d’una mar que seria el món. Ell enceta i avança tota una evolució poètica: conscient com el que més, de la fugacitat de l’existència, ell dona lúcid testimoni de la fricció permanent entre la vida i la mort.

Estellés escriu, omple innombrables manuscrits, sa mare li diu “escriu, escriu, encara que no només siga per a mi”. I és per a sa mare que escriurà tota la seua vida. El seu univers afectiu estructura tota la seua obra.

Escriurà sobre la dona de la seua vida i sobre un bon nombre de personatges femenins que no en són més que un reflex.

Per explicar un poeta de la vida, de la vida humil, petita, un poeta dels sons que esclaten en uns carrers desbordants de vida, un poeta prolix i meravellat, íntim i irreductible ens calia un espectacle polifònic, dramàtic i trempat.

A ningú no li agrada veure l’esplèndid Ovidi de Roma desterrat al país dels bàrbars desconeixedors toscos del seu brillant llatí. Però és fàcil trencar les cadenes de l’exili? O és que els temps no han canviat tant…?

UN JORN VINDRÀ és una odissea poètica en tres actes-dos entreactes. Llibertat, Mort, Amor i Llibertat (2). Estellés hi encarna, un cop més, una multitud de personatges on tots els jo poètics s’entrellacen per explicar els fragments de vida d’ahir que ens il.luminen el present. A estones a la manera d’un cor: T.L de Victòria, el gos d’Aute, Silvio Rodríguez, Toti Soler, Ausiàs March. I a voltes a la manera d’un foc d’artifici: Marc Chagall, Marcel Carné, la dama d’anit, Mozart o la boira.

La posada en escena és de la companyia rodonorsinvictes i de Ferran Frauca.