GAMBARDELLA I MARTÍ SALES + INCRA

Concerts les Nits de Tirika

TOT PAISATGE ÉS MENTIDA, del trio d’electro-jazz-rock GAMBARDELLA, el poeta MARTÍ SALES i la Cooperativa BITLAB

Tot paisatge és mentida és un procés de creació artística i producció de cultura digital immersiva per a experimentar i reflexionar sobre la identitat visual, sonora i musical del territori català.

Tot Paisatge és una mentida explora artísticament la bioregió de Terres de l’Ebre des d’una dimensió visual, sonora, musical i literària, així com des de la gastronomia, la fauna i la flora, oferint una revisió multisensorial per teixir una narrativa social, cultural i política del territori i destacant la importància de la sostenibilitat i la connexió amb el nostre entorn natural en la creació artística. A través de l’exploració el projecte busca capturar i reinterpretar l’essència única del territori, combinant paisatges visuals i sonors que reflecteixin la interacció entre la natura i la cultura humana.

INCRA

Andrés Rodríguez e Iván Nespereira “Art Sonor i Visual” (Astúries)

Espectacle audiovisual on es reformula, repensa i construeix una nova forma d’entendre la forja del ferro.

INCRA és una obra d’art sonor i visual que posa, des de les posicions de l’escolta i l’observació, l’atenció sobre un cosmos arcaic, opac i gairebé sincrètic com ho és el de les ferreriesque des d’una medievalitat postindustrial existeixen en el nord-oest de la península. Aquesta proposta audiovisual presenta a través de les semiòtiques de la imatge i el so en el treball del ferro, un espectacle industrial que experimenta amb l’abstracció dels elements de la forja. Per a això, es fusiona de manera iconoclasta amb una desconstrucció dels sons de la gaita, plantejant unavisió no identitària de l’instrument que permet buscar nous horitzons per a crear un espai sonor i visual absorbent i intens. Després de més de tres anys de recerca sonora i antropològica, Andrés Rodrigues presenta aquesta proposta conceptual en la qual s’uneix a Iván Nespereira als visuals per a crear uns espais d’abstracció sensorial en el qual els espectadors se submergeixen en una atmosfera laboral desconstruïda que convida a revisitar i desplaçar aquests llocs i oficis. L’espectacle s’endinsa en el més profund del ferro, el foc o l’aigua, cosa que permet assimilar nous discursos sonors i visuals dels elements fonamentals.