Jo, travesti

Espectacle multidisciplinari de teatre, música i dansa

Cia. Roberto G. Alonso

Espectacle que combina teatre, música i dansa per homenatjar l’art del transformisme i algunes de les travestis més cèlebres de la nostra cultura i escenaris.

Jo, travesti és una alterficció sobre el transvestisme que reivindica l’art i cultura travesti i la figura de transformistes i imitadors d’estrelles amb una llarga tradició a casa nostra al llarg de tot el segle XX i fins als nostres dies.

L’autor Josep Maria Miró, com si es tractés d’un acte de transformisme dramatúrgic, escriu una autoficció a partir de la biografia de Roberto G. Alonso que ens permetrà acostar-nos a noms capdavanters i transgressors com Mirko, Derkas, Leopoldo Fregoli, Edmond de Bries, Asensio Vidal, Pirondello, Ocaña, Violeta la Burra, Carmen de Mairena o Ángel Pavlovski, entre d’altres, i a espais mítics com el Wuli-Chang, la Criolla, l’Edén Concert, la Cúpula Venus o el celler Bohemia.

Roberto G. Alonso, com a hereva dels lluentons, els talons d’agulla i les plomes de més de cent anys d’història als nostres  escenaris,  estarà acompanyada de Jazmine Verdaguer, pubilla nostrada i alter ego del músic Jordi Cornudella, en aquest espectacle estrenat a l’antiga Presó Model de Barcelona, que en el seu dia va ser un espai de repressió del col·lectiu LGTBI i que avui es transforma en un escenari en un acte de justícia poètica travesti.

El moviment queer i la cultura drag s’han pogut visualitzar i reafirmar – esdevenint fins i tot mainstream – perquè abans hi va haver una sèrie de persones que, amb la seua manera de viure i de veure l’espectacle, els van obrir camí. Sovint aquests no tenien una militància concreta, però es van trobar fent política amb la seua manera de fer i expressar-se, per l’època que els va tocar viure, reivindicant la seva identitat davant el món.

Jo, travesti és un gran homenatge a tots aquests artistes que amb els seus actes van obrir moltes portes cap a la llibertat.

Han dit de l’espectacle:

Va ser una mica així com fer un capbussó d’aigua gelada en una tarda de 45 graus a l’ombra: saciant, fresc, analgèsic, agradable, encara que embriagador, punxant, una mica paralitzador en els punts de màxima tensió dramatúrgica.

Marta Gambín, elnacional.cat

Extraordinària!, seria la paraula amb la qual definiria el conjunt d’aquest muntatge.

Neus Mònico, Teatre Barcelona

Els minuts finals, senzillament, són màgia pura.

Carles Armengol, Teatre Barcelona

Destacaria la generositat de Roberto G. tant per allò que ens explica com per la implicació emocional innegable, segurament inevitable, que hi ha en el com ens ho explica.

Júlia Duran, Teatre Barcelona

Jordi Cornudella, que firma la direcció musical, està, senzillament, esplèndid.

Oriol Osan, Núvol

La dramaturgia de Josep Maria Miró conjuga muy bien los momentos de estallido y jolgorio con aquellos donde la intimidad y el recogimiento es protagonista.

Elisa Díez, Recomana.cat

La proposta conté perles com el Roberto fent un playback memorable de la Rita Pavone o recitant un fragment de La Rambla de les Floristes.

Oriol Puig Taulé, Núvol